L'art de les paraules que el gran disseny de text pot transformar el vostre disseny

Ho sentim, heu estat bloquejat

Les tipografies de visualitzaci³ sovint tindran dissenys ms exc¨ntrics i variables que els tipus de tipus simple i relativament restringits generalment utilitzats per al text del cos. [2] [3] [4] [5] Poden inspirar-se en altres g¨neres de lletres, com ara signes de m , cal·ligrafia o una est¨tica adequada al seu ºs, potser ornamentat, ex²tic, abstracte o dibuixat a l'estil d'un sistema d'escriptura diferent. [6] [7] [8]

Diversos g¨neres de font estan especialment associats amb la configuraci³ de la pantalla, com ara SLAB SERIF, Font d'escriptura, contrast inversa i en menor mesura SANS SERIF. [9] [10] Walter Tracy defineix els tips de visualitzaci³ de la pantalla Tipus de metall Sense "mides de tipus de tipus ms de 14 punts" i en disseny que "els tipus de text quan es poden utilitzar per encap§alaments, els tipus de visualitzaci³, si es redueixen, no es poden utilitzar per a la configuraci³ de text." [11]

Continguts

Cap

Un tipus de lletra s el disseny de les lletres que poden incloure variacions, com ara extra auda§, negreta, regular, llum, cursiva, condensada, estesa, etc. Cadascuna d'aquestes variacions de la tipografia s una font.

L'art i l'artesania de disseny de tipografies es denomina disseny de tipus. Els dissenyadors de tipus de lletra es denominen dissenyadors de tipus i sovint s'utilitzen per tipus fonamentals. En tipografia digital, els dissenyadors de tipus s³n de vegades tamb anomenats desenvolupadors de fonts o dissenyadors de fonts.

Cada tipus de lletra s una col·lecci³ de glifs, cadascun dels quals representa una lletra individual, un nombre, una marca de puntuaci³ o un altre s­mbol. Es pot utilitzar el mateix glif de car cters de diferents scripts, e. . La majºscula romana A es veu igual que el cir­l·lic majºscula i el grec majºscula alfa. Hi ha tipografies adaptades a aplicacions especials, com ara cartografia, astrologia o matem tiques.

  • 1terminology
  • 2history
  • Tipus 3Digital
  • 4typeface anatomy
    • 4. SERIFS
    • 4. Proporci³
    • 4. Metrics de Font
    • 4. Dimensionament ²ptic
    • 4. Tipogr fics nºmeros

    Continguts

    • Visi³ general
    • proves d'usuari
    • investigaci³ personalitzada d'usuaris
    • Revisi³ d'experts
    • Formaci³ de l'equip
    • Tallers aplicats intensius
    • keynote parlant

    La tipografia s l'equilibri i la interacci³ de les formes de lletres a la p gina: una equaci³ verbal i visual que ajuda al lector a entendre la forma i absorbir la subst ncia del contingut de la p gina. La tipografia juga un doble paper com a comunicaci³ verbal i visual. Quan els lectors analitzen una p gina, s³n inconscientment conscients de les dues funcions: primer que enquesta els patrons gr fics globals de la p gina, i desprs analitzen la llengua i llegeixen.

    Bona tipografia estableix una jerarquia visual per representar la prosa a la p gina proporcionant puntuaci³ visual i accents gr fics que ajuden els lectors a entendre les relacions entre prosa i imatges, titulars i blocs subordinats de text. Bona tipografia web codifica aquestes relacions i s'adapta amb gr cia a diferents contextos d'ºs.

    Caracter­stiques de la tipografia web

    Pot semblar contracorrent per iniciar un cap­tol sobre la tipografia web discutint el marcatge sem ntic, per² la tipografia s la sem ntica visual: l'ºs de codificacions visuals per transmetre estructura i significat. A la web, podem codificar l'estructura i el significat en documents. Amb marcat sem ntic, es descriuen l'estructura de contingut visualment i program tica per comunicar-se de manera ms efica§ a ms usuaris. Tamb utilitzem la sem ntica per proporcionar capes addicionals d'experi¨ncia i fer connexions que no siguin possibles a travs de mitjans visuals noms. Per exemple, podem crear una taula de continguts mitjan§ant l'extracci³ d'encap§alaments des d'un document i proporcionant una visi³ general del document en format d'esquema.

    L'espai neutre s un atribut que utilitzem per descriure visualment. Com es relacionen i seqencia els elements. Amb un espai neutre, com ara marges, al§ada de l­nia, sagnats i l­nies en blanc, guien els lectors a travs de documents. Des d'una perspectiva sem ntica, podem utilitzar elements HTML per a un prop²sit similar, mostrant quins elements estan relacionats i que s³n diferents. Podem utilitzar el marcatge sem ntic per codificar el prop²sit d'elements espec­fics, i per descriure la jerarquia d'informaci³ del contingut de la p gina. Per exemple, la secci³ Markup s una manera de codificar l'espai neutre al voltant d'un bloc de contingut, proporcionant un l­mit al voltant del contingut i donant-li una etiqueta descriptiva.

    Utilitzem convencions tipogr fiques per transmetre relacions entre els elements de contingut. Per exemple, posem un car cter de bala davant de cada element en una llista de paraules, frases o par grafs per mostrar visualment que els articles estan relacionats, i t­picament que s³n detalls espec­fics relacionats amb el contingut que precedeix la llista. Un altre exemple comº s un encap§alament seguit d'un par graf. Signem l'encap§alament visualment, utilitzant un text ms gran i en negreta. Com en aquest llibre, sovint tenim un sistema jer rquic de t­tols, amb encap§alaments de p gina, t­tols de secci³ i encap§alaments de subsecci³. Transmetem aquests visualment, normalment a travs de la mida i la posici³ dels t­tols. ‰s probable que un encap§alament gran a la part superior de la p gina sigui l'encap§alament de tot el contingut de la p gina. Els encap§alaments de la secci³ s³n ms petits i estan intercalats a travs de la p gina i els encap§alaments de subsecci³ s³n ms petits. Podem utilitzar la marca sem ntica per codificar les relacions d'informaci³ i la jerarquia perqu¨ estiguin disponibles de manera program tica.

    Tamb utilitzem tipografia per emfatitzar elements individuals, per fer-los destacar tan diferents o especialment importants. Una manera s establir una paraula o frase en negreta o en cursiva per fer-la destacar del context circumdant. Podem utilitzar el marcatge sem ntic per distingir paraules o frases de continguts circumdants, per exemple, per marcar el t­tol d'una obra com a citaci³.

    La tipografia visual no va tenir gaire paper per jugar a la creaci³ de la web. El concepte original de Tim Berners-Lee d'Internet era crear "una web de dades que es puguin processar directament o indirectament per m quines". Els creadors d'HTML eren cient­fics que volien un mitj  est ndard per compartir documents de f­sica de part­cules. Tenien poc inter¨s en la forma visual exacta del document tal com es veu en una pantalla d'ordinador concreta. De fet, HTML va ser dissenyat per fer complir una separaci³ neta entre l'estructura i la presentaci³, de manera que les p gines es mostraran a tots els sistemes i el navegador disponible, treballar amb tecnologies d'assist¨ncia com el programari de lector de pantalla, i ser interpretat amb precisi³ per programari de cerca i an lisi automatitzats. La l²gica visual del contingut era millor una preocupaci³ secund ria. En centrar-se ºnicament en la l²gica estructural dels documents, van ignorar la necessitat de la l²gica visual del sofisticat disseny gr fic i la tipografia.

Ho sentim, heu estat bloquejat

Normalment, fer una animació flash pren un expert, però Powtoon llança el millor programari d'animació gratuït per fer el vídeo explicatiu de negocis

Ho sentim, heu estat bloquejat
Nou itilize bonbon
Við notum smákökur til að tryggja að við gefum þér bestu reynslu á heimasíðu okkar. Með því að nota vefsíðuna samþykkir þú notkun okkar á smákökum.
Permitir cookies